divendres, 10 de setembre de 2010

Record de la dona de l'Avinguda 301 de Castelldefels

Segurament la dona que caminava pel carrer sempre sola amb el seu gosset, no era una dona.
Era una angoixa vinguda de les regions sublunars, del mar on la tranquil.litat es torna roca.
Era una espècie d'ésser que es feia visible contra la llum,
però que en la fosca despareixia totalment;
una energia feta so que creuava les vastes regions del èter
en una dimensió no audible per a l'orella humana:
un silenci esdevingut forma.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada