L'eternitat és una idea absurda.
També ho és Déu, la ressurrecció.
La vida de l'home sobre un planeta gravitatori
com una plaqueta de líquid plena de vida microscòpica
i auto-re-creant-se sense aturador,
també és una idea absurda.
La llarguíssima cadena de fills i paridores,
de la qual no se'n veu principi
- ni final-,
gairebé comporta un col.lapse d'absurditat.
La mateixa cultura és l'absurdesa màxima.
...
Però no és la mà qui obre la porta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada