dimecres, 15 de setembre del 2010

Genètica tramposa

Segurament només em llegeix l'electricitat.. però cal no menysprear les coses que no humanitzem.
Com per exemple la genètica.
Moltes vegades, pensant en l'estranya sort que m'ha correspost de no ser dona amb fills, de no ser mare, m'he sentit exclosa com a material reproductor dels plans de la genètica. O en cas que pensem que hi hagi algú darrere d'aquests plans, exclosa dels plans d'aquest algú.
Som així els humans: Tot passa pel raser homínid, o per l'homínid més exalçat, el diví.
També usem un altre component, la sort.
Sigu déu,i sort o genètica, quan penso en la meva matriu eixorca i l'assimilo a les explicacions biològiques de per què el destí de les plantes o dels animals, per quins motius, afavoreix la reproducció d'uns éssers enlloc d'uns altres, penso per què no m'hi deuen haver volgut.
Tot són misteris.
Ja que és la genètica, en definitiva, qui composa les lleis de l'aparellament, de la reproducció i de l'eternització del reproduïment; qui fa eterna la reproducció, el procediment, i no el resultat: els homes, l'home. És ella qui deixa tot preparat perquè la reproducció continuï pels temps els temps.
I a mi em va fer òptima per a l'acoblament, però em va excloure de la reproducció.
Potser volia confondre l'eternitat, la genètica amb mi.
Potser jugava, més aviat, i ara que hi penso, a confondre els altres.
A inutilitzar-los.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada