diumenge, 26 de setembre de 2010

Provincians vinguts a més.

Mentre travesso la Catalunya central penso en l'extraordinari creixement que estan tenint les ciutats de Manresa i de LLeida.
Curiosament totes dues ciutats tenen un orgull de ser exageradíssim, un orgull que frega el despropòsit i que els aliens anomenarien provincianisme( i un provincianisme de be baixa)...
Potser sigui aquesta manera de sentir a ultrança i fora de tot propòsit d'equilibri, aquesta autoestima de nen mimat, allò que les ha propulsades ja que resulta del tot evident que són les dues úniques ciutats catalanes que han crescut molt, tant física com culturalment..
Conec oriünds de Manresa i de LLeida que conceben les seves ciutats com el melic del món i com el millor lloc de l'univers.
Constato que, ciutats menys exagerades en la seva manera de concebre's, han quedat estancades. O han minvat.

Pel camí dels paral.lelismes, imagino Barcelona segles enrera amb la mateixa autoestima sense lògica, ni aturador. Egocèntrica.

Imagino el provincianisme com la base de creació de ciutats com Barcelona, Madrid, París, Nova York... El mateix sentiment provincià, com a base de la seva formació.

Aquest pensament em fa gràcia.
Aquest pensament em fa valorar el provincianisme.

En definitiva els novaiorquesos són provincians vinguts a més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada