dilluns, 4 d’octubre de 2010

Escriptors que no cauen bé?!

Ahir, mirant un espai de literatura catalana a la xarxa que s'ocupa de fer una mena de llistat d'escriptors vius i morts, em vaig alarmar en veure noms i obres d'escriptors molt mediocres, que eren considerats com de primera fila(!), i encara em va alarmar més el fet de trobar a faltar escriptors molt notables.

Va ser aleshores quan em vaig preguntar qui devia fer aquella pàgina (?), que per més inri era pública i estàvem pagant, a través de subvencions d'entitats públiques, persones com jo.

En saber la resposta ( !)vaig comprendre què hi feien aquells escriptors de tan poca volada per allí al mig, i per què alguns de molt bons hi faltaven.

El compilador - a qui conec personalment-, carregat de fòbies i fílies, eliminava allò que no li queia bé i es guiava per les seves simpaties, premiant aquells escriptors que l'havien adulat, i deixant de banda aquells escriptors que no l'havien ensabonat o que fins i tot l'havien contrariat o criticat. Com si caure bé (!?!?!) fos la base de la qualitat literària.

El compilador era també escriptor (!), cosa que feia comprensible que tingués tantes antipaties i enveges manifestes. I que dugués a terme venjances tan primàries, i , per poc evidents al gran públic, tan sibil.lines.

Més enllà d'aquesta petita anècdota, algú havia pensat si una cultura com la nostra podria sobreviure a la constant i agressiva manipulació de personatges d'aquest nivell (?)?.

¿I havia pensat també algú, si la proliferació d'aquests petits nababs de barriada (!) no fóra la conseqüència directa del campi qui pugui que provoca l'estat de de decadència a què està sotmesa la nostra petita i poc coneguda cultura?