diumenge, 16 de desembre de 2012



LITERATURA BLANDI BLUB ( o blandiblú)

Avui pensava.. doncs també podries fer elogis als teus coetanis, però...és que hi ha tanta feina en el bàndol contrari... La patologia Diogènica arramba amb muntanyes de detritus literaris i ara mateix no hi ha qui entri en aquesta vivenda horrenda de la Misericòrdia. Per això, no faré avui tampoc elogis. Si bé tampoc em carregaré les coses, sense anàlisi. Buscaré trobar el moll de l'os.. si bé el tema d'avui d'os, no en té. Quin os ha de tenir la literatura Blandi Bup, si es tova, llefiscosa i s'empega als ulls de qui la llegeix? Plora? Plora llegint aquests versos blandi blup? No és sentiment, no, pobrissona:és irritació, senyora.
Bé, tornem a l'análisi.. Afagem uns versos a l'atzar (last zar).. E le voilà:
Les finestres de nit, amb la llum groga,
són ulls voltats pel rímel de l'asfalt.
Analitzem-los.
La imatge es dreça davant nostre com un asfalt gris, que encara no s'ha eixugat i que per tant és negre i com a negre és rimmel i el rimmel envolta uns ulls que no són ulls sinó finestes que tenen la llum groga ( deu ser a causa de ser bombetes de l'antigor, o de baix consum). I clar són de nit, precisament perquè, si no, no es veuria la llum.
Arribats en aquesta pu(n)ta d'anàlisi, els versos del poeta abledat (sinònim de nar per casa de llorejat), són versos de consistència blandiblú,o sigui versos tous. Fem una imitació blandiblú del poema:
Les portes del dia, amb la llum negra,
són caps de mula voltats per les mosques colloneres.
Veiem com l'hem millorat. És impossible empitjorar un poema blandiblú. Impossible!Aquesta és una de les característiques que volia destacar. L'altra, el xof-xof, la mol.lície, la blanor, la mollesa...  M'he explicat!. Ara bé, siguem condescendents amb els nostres poetes de tals característiques. No cal que els duguem a cremar la nit de Sant Joan a la foguera ( i tan bé que cremarien, recarai! ). Però no, tinguem-los allí, per si tenim un dia tou, o per aquella tauleta que sempre coixeja. Siguem generosos.
Que no sigui dit, de nosaltres.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada