dimarts, 11 de desembre de 2012

Ell es dedica a atacar aquell escriptor que sobresurt i és elogiat.
Si mires els seus escrits i els llegeixes i busques la lògica,te n'adonaràs que no n'hi ha cap.
Ell junta cites i més cites i noms estrangers, i noms de prestigi. Però no hi ha res més. Faramalla per fer focs artificials i amagar el buit d'un pensament propi.
Ell es creu un Déu literari, Si pogués es faria adorar. Faria sacrificar víctimes.
Com que no pot, de moment busca altres aspirants a semidéus que li facin la gara-gara i entre tots creen un monstruós espectacle, on l'elogiat, el virtuós, el savi sempre és Ell.
Si pot obtenir qualsevol cosa de l'escriptor adorat del moment, l'obté.. robant-la, esquilmant-la, de qualsevol manera no-legal, ferint, estupre, frau. Així, després amb el botí, es mostra, es passeja, i diu,tímid,com qui no vol: Em pertany. I somriu com un angelet.
Si t'ataca... Si llegeixes els seus escrits i t'ataca... Si perd el temps a criticar-te ...és que finalment el teu entorn et considera algú.
Però el pitjor de tot és la seva maldat.
Una maldat en forma de nen carinyós que t'estima i et fa pessics a la galtona. Galindaines, moixanetes, magarufes...
Però ell no és cap nen, En menys de deu anys ja entrarà en el camí dels vells.
Així enganya.
Tots els dimonis, ja ho deia Verdaguer, són a la terra.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada