dissabte, 30 d’abril de 2011

LA GRAN MAMADA VERSUS EL PUR IDEALISME

De vegades la vergonya literària aliena m'omple fins que es vessa en escrits com aquest.

Això no només em passa llegint el suplement de cultura dels diaris i veient les aberracions i les normes de mal gust que certs nababs literaris hi posen en circul.lació i la gran mamada que es desprén de molts dels articles dels seus crítics.
En aquestos moments penso que la Literaruta importa poc, i que com algú diu la literatura no existeix sinó només els artistes que la fan.
Però jo sóc, senyors, senyores, senyorets, senyoretes i inclassificables, Idealista fins al moll.

Jo crec en el valor del poema,de l'escrit... d'una manera realista tan pràctica com crec fins al punt d'asseure-m'hi, en una cadira.

A això anomeno jo PUR IDEALISME.

1 comentari:

  1. Em fa tot l'efecte que aquesta batalla està perduda. Vaig passar-me als blogs perquè creia que seria més fàcil posar l'accent en el text, però crec que tampoc.

    ResponElimina