dimecres, 27 d’abril de 2011

De futbol i d'altres supervivències.

Avui és la gran confrontació.
L'excessiva tensió de la crisi i de l'atur esclata al pati de cases en forma de crits esportius. La tensió d'una societat on els rics cada cop són més rics, els bancs més bancs i nosaltres, els pobres, les masses, tornem a retirar-nos a les estances on solíem abans estar-nos i a ser cada vegada més pobres; aquesta tensió rabiosa es fa crit paorós de victòria o de derrota al pati de cases, com si les veus poguessin aterrar parets i murs.
I així esclata la insatisfacció. Tremenda.
Fa por de sentir-la avançar, sense moderació i tan segura d'ella mateixa. Arrasant. Com mil tancs.
Però mentre el meu món creu que això és una confrontació civilitzada de partidismes varis, una expressió d'esportivitat, la meva gossa que sap que no, tremola i em busca i s'arrauleix contra mi.
Jo també la busco. FAig veure que no tinc por, però ella sap que sí.
Imagino aquesta força cega i destructiva esclatant sense futbols o tenis o bàsquets.
Imagino la guerra civil dels avis.
La imagino real.
La sé real.
Saber és un altre tipus de supervivència.

2 comentaris:

  1. Què passaria si no hi hagués futbol? També m'he preguntat algun vegada si l'augment del futbol a les vides de la gent no està salvant la "pau" dels carrers. Ahir veia les xifres de l'atur. La TV3 va tenir la bona idea de donar aquesta informació, i a continuació el casament dels prínceps anglesos. Abans que comencés la crònica del reporter, jo creia que la notícia seria alguna mena de revolta popular que havia impedit la cerimònia. Però no. No sé què és pitjor.

    ResponElimina