"Si em pinto de negre
el blanc dels ulls
ja ningú em diferenciarà
de la mort...."
"El silenci és aigua colpejant els plats de la pica. Girona déu fer olor de pedra emperesida i muda, però jo en recorro els envitricolls sense ni pensar-hi. De tant en tant, algun foraster puja, distret, les escales de la memòria i es passeja per la punta de l'agulla amb mirada desconcertada.
Jo hi visc..."
Són fragments escrits per Maria Cabrera, gironina i portadora, no sabem si només atzarosa, del cognom de l'il.lustre noble i trobador Guerau de Cabrera, que entre d'altres fets participà en la reconquesta de la meva Ilerda, ciutat que ahir mateix lluïa una boira freda i alta, alta, altíssima.
La Maria que ha publicat dos llibres, Jonàs i La matinada clara, a més a més és una excel.lent recitadora, sense impostura teatral, ni artificis... dóna plaer sentir-la enfilar versos, trasmudar.se en una alquímia d'aire, batec i paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada