divendres, 17 de desembre de 2010

RETRAT DE LA FALSA DONA


El teu cap és un niu de abelles

perxò duus el cor incessantment inflamat,

perxò la bondat amb la que et maquilles

s'agita inquieta rera la velada expressió dels ulls.

Com has enganyat a tots amb aquesta llengua dolça!,

talment un bombó farcit de verí

i aquelles frases falsament ingènues,

amb què pretens amagar el teu cor,

la negra víscera que duus mortalment

perforada i inflamada d'enveja.

Perxò escolta:

Si alguna vegada et vaig dir amiga

que els déus, si és que existeixen,

que molt em temo que sí,

no m'ho tinguin en compte,

però sobretot que no m'ho tinguis en compte tu,

ja que m'allunyo de la teua vida,

com s'allunyaria un cervatell

de les fauces d'una lleona.

2 comentaris:

  1. M'ha agradat molt. M'ha recordat alguns dels primers poemes teus que vaig llegir, el mateix tipus de força i d'ironia.
    Una abraçada ben gran.
    P.s. No sé què passa que encara que soc seguidora, blogger no actualitza les teves entrades.

    ResponElimina