divendres, 15 de juliol de 2011

Entorn del masclisme poètic. La dona reduïda. Reduccions. o "Jo no sóc un Indi".

Ahir vaig llegir la notícia de l'aparició d'un nou número de la revista vigatana Reduccions. És un número especial pel qual cal felicitar-nos, ja que suposa la revisió i el retorn -o l'intent de retorn-, a primera línia del poeta valencià Estellés. El fet, en ell mateix, és boníssim, si no fos per un petit detall, que com més hi penso més gran se m'acaba fent.
Per no trencar el costum d'aquest tipus de publicacions, la nòmina dels elegits per tal de "pensar" és completament masculina, amb una excepció femenina. L'excepció en aquest cas confirma la regla. És com aquelles reunions de ianquis, que per tal de netejar la imatge convidaven un indi a participar-hi. A la revista hi han posat un "Indi".
Aquest número de Reduccions es divideix en dos apartats: en un hi ha textos creatius de propi Estellés i de sis poetes vius dedicats a Estellés ( aquí és on han col.locat la dona, l'indi); en l'altre s'hi troben els articles de pensament de 16 mascles. Ho trobo completament i absolutament vergonyós. Ho trobo a aquestes alçades de la vida, ja gairebé indignant. La dona de Reduccions és una rentada d'imatge. Perquè, qui fa cas a l'indi? Les dones no som indis. Jo no sóc un indi.
Fa anys que això passa, aquesta revista no és un fet aïllat, per desgràcia. Ja dies enrere pensava que les dones que s'han dedicat a la literatura des de sempre, amb l'excepció dels circuits universitaris ( on les dones sí es dediquen a fer les seves intervencions), han anat deixant caure les tovalloles, cansades de ser ignorades i substituïdes sovint per homes que estaven per sota o al seu mateix nivell. Quantes dones ara mateix que es dediquen a la literatura podien haver parlat de l'Estellés? Moltes em vénen al cap. Moltes.Però ser ignorada cansa i fa que, a la llarga, desisteixis. Ser ignorada és una manera de ser a la llarga, esborrada. És una manera que es té de fer desaparèixer. Ser ignorada és un extermini elegant.
Aquest fet repetit i continuat en tot tipus d'actes, ( o sigui l'omissió del pensament femení en el discurs del pensament literari) parla al capdavall de la desconfiança amb què els mascles continuen mirant i jutjant ( per a se) la intel.ligència femenina, com si fos una intel.ligència de segona, o una intel.ligència sense interès.
Les dones que vivim en aquest món mascle, de vegades caiem en el mateix parany que volem evitar.. segurament perquè com que ells tenen la paella pel fàl.lic mànec, la seva actuació ha creat un món de prestigi, on no hi és present la dona, i no per qualitat o falta de treball o intel.ligència. Així que, o estem molt al cas, o desconeixem les nostres companyes per omissió.
Fa anys vaig escriure un llibre per queixar-me d'aquest fet. Era El llibre dels homes. En ell vessava la meva insatisfacció pels meus companys de generació, amb qui vaig lluitar colze a colze, amb l'esperança de canviar aquell món de la dictadura, i que em van usar per canviar aquell món, però van continuar considerant-me una "dona" en el sentit patriarcal del cas.
Han passat 35 anys dels meus 15 anys, i continua tot igual. ¿Què vol dir igual? Vol dir:
La dona reduïda. L'igualitarisme reduït a un tema de feminisme, i les feministes associades a unes histèriques, masclívoles o mal follades. I els homes feministes, la majoria, éssent feministes com Aznar quan parlava català: en la intimitat.
Esperem sempre un gest. Però el gest mai arriba.
Esperar també cansa. Stanca.

7 comentaris:

  1. No et cau la cara de vergonya d'eliminar un comentari sobre el que as escrit?

    No vols que els demes opinin? llavors no ho publiquis a la web!!
    a menys que unicament pretenguis enrrampar i propulsar a algunes dones i que obeeixin les teves conclusions, al meu veure com ja he comentat abans, BASTANT ESTUPIDES

    ResponElimina
  2. gracies a gent com tu les mentides creixen com la mala herba i alli on hi hauria d'haver un silenci per observar millor el present hi ha un PREJUDICI que impedeix veure la realitat

    felicitats per contribuir en la lluita enradera del mon on estem ficats homes i dones com a persones I G U A L S

    ResponElimina
  3. estúpides, va amb accent.
    Dolors, deixa'm afegir: tanta espera és una merda!
    gràcies pel post! em referma!
    ;)

    ResponElimina
  4. EStimats,

    Esborro els comentaris de l'Anònim, (aquest d'avui el deixaré com a exemple, però la resta els continuaré esborrant tots), perquè es tracta d'un home que vol ferir-me com sigui ( aquí i en altres mitjans informàtics, únics llocs d'accés a mi que li queden).
    El reconec per la ràbia amb què escriu, certs tics idiomàtics, però sobretot per unes faltes d'ortografia ( més enllà de l'estúpides de les majúscules) que sempre fa i que no li poden netejar els correctors.
    Menys mal que me'n ric i m'ho prenc a broma..
    en fi
    Salut!
    Dolors

    ResponElimina
  5. Uf, quina mandra, aquesta gent amb ganes de fer mal que s'amaga darrere un anònim i infesta els espais aliens! Ni cas, Dolors. A prendre vent. Complexos d'inferioritat i enveges, tot plegat, res de nou. Gràcies pel post, també!

    ResponElimina
  6. Jo també tenia un anònim d'aquests, el meu es deia Mateu, però el vaig anar siuprimint fins al zero i ara... se'n deu haber cansat.
    respecte a l'article felicitats de tot cor, per dir les coses clares i per exposar una veritat que els és incomode perquè titlla de retrògads a a aquells que es pensen avantguardistes.
    No ets la única que ho pensa, però si la única capaç de dir-ho. Enhorabona doncs per la teva identitat.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Masclisme podrit al món literari, a la cuina de casa nostra i al pati de l'escola. El masclisme hi és, i en són sabedors, i en fan lleis per "erradicar-lo", diuen, però les seves actituds -i molt sovint les nostres- es fan les suèques. Cansa, cansa molt...

    ResponElimina