Segurament la poesia fonètica, més enllà de tota la parafernàlia que l'acompanya ( inclosa aquesta malhaurada pallassització dels fonemes dalt dels escenaris i dins de les televisions que pot veure tothom!), tingui com a base l'evidència del joc que signifiquen totes i cadascuna de les llengües del món; i posi, al mateix temps, en tela de judici el sense sentit del sentit primer i últim que permet viure i relacionar-se als homes; és a dir de la lengua, de la parla.
Molt probablement els primers trets poètico-fonètics anessin per aquí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada