dijous, 16 de setembre del 2010

Però no és la mà qui obre la porta.

Aquesta frase m'agrada.
És una frase d'Aline Borough.
Parla de l'engany de la raó i de l'engany de l'experimentat, ja que malgrat sembla que sigui decisió de la mà obrir la porta , per a un espectador aliè que ho mirés de lluny, un tipus de científic - millor que fos no-humà- que ho analitzés com en un laboratori; la decisió parteix d'altres regions no visibles.
Per tant allò que es comprovaria i donaria com a cert, fóra parcialment, o fins i tot totalment, fals.



( pensaments-distracció, d'aquesta nit d'insomni tardoral)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada