poema 1

LLum

Si jo per a mi mateixa
estigués en diferents realitats
a la vegada,
seria com la llum
un recorregut inahaprensible,
però conscient.

05 - Giannis Parios - Sala, Sala

Σάλα σάλα μες στη σάλα τα μιλήσαμε,
να με πάρεις, να σε πάρω συμφωνήσαμε.

Σάλα, Μαρουσώ μου, σάλα τα τζίτζι
μες στο μαγερειό,
άσ’ τα ψάρια να καούνε
κι έβγα να σε δω.

Πότε μαύρα, πότε άσπρα, πότε κόκκινα,
την καρδιά μου να ζητούσες, θα σ’ την έδινα.

RETRAT DE LA FALSA DONA

El teu cap és un niu de abelles

perxò duus el cor incessantment inflamat,

perxò la bondat amb la que et maquilles

s'agita inquieta rera la velada expressió dels ulls.

Com has enganyat a tots amb aquesta llengua dolça!,

talment un bombó farcit de verí

i aquelles frases falsament ingènues,

amb què pretens amagar el teu cor,

la negra víscera que duus mortalment

perforada i inflamada d'enveja.

Perxò escolta:

Si alguna vegada et vaig dir amiga

que els déus, si és que existeixen,

que molt em temo que sí,

no m'ho tinguin en compte,

però sobretot que no m'ho tinguis en compte tu,

ja que m'allunyo de la teua vida,

com s'allunyaria un cervatell

de les fauces d'una lleona.

Tast de Poetes... MARIA CABRERA

"Si em pinto de negre

el blanc dels ulls

ja ningú em diferenciarà

de la mort...."

"El silenci és aigua colpejant els plats de la pica. Girona déu fer olor de pedra emperesida i muda, però jo en recorro els envitricolls sense ni pensar-hi. De tant en tant, algun foraster puja, distret, les escales de la memòria i es passeja per la punta de l'agulla amb mirada desconcertada.

Jo hi visc..."

Són fragments escrits per Maria Cabrera, gironina i portadora, no sabem si només atzarosa, del cognom de l'il.lustre noble i trobador Guerau de Cabrera, que entre d'altres fets participà en la reconquesta de la meva Ilerda, ciutat que ahir mateix lluïa una boira freda i alta, alta, altíssima.

La Maria que ha publicat dos llibres, Jonàs i La matinada clara, a més a més és una excel.lent recitadora, sense impostura teatral, ni artificis... dóna plaer sentir-la enfilar versos, trasmudar.se en una alquímia d'aire, batec i paraula.

Ampliant el refrany àrab

A un gos amb diners se l'anomena senyor gos, a un mediocre amb influències , Savi.

Transhumància

En plena transhumància de sentiments, arrossegant pels camins de pas el meu ramat blanc, veient ja com el fred tenyeix el pic que s'acosta als prats més verds, més plens de rierols i flors alpines de la meva ànima,

sento que he deixat enrere els cànids i els llops famolencs de vida amb què els contes europeus tenyeixen el camí de l'existència;

torno a veure allà la casa plena de llepolies on un dia hagués pogut ser víctima i presonera, si hagués entrat prou endins.

Tot és sort, casualitat de temps i de paisatges.

Tot és igual mentre canvia.

Jo, els éssers, les coses.

I tornem.

Escriptors que no cauen bé?!

Ahir, mirant un espai de literatura catalana a la xarxa que s'ocupa de fer una mena de llistat d'escriptors vius i morts, em vaig alarmar en veure noms i obres d'escriptors molt mediocres, que eren considerats com de primera fila(!), i encara em va alarmar més el fet de trobar a faltar escriptors molt notables.

Va ser aleshores quan em vaig preguntar qui devia fer aquella pàgina (?), que per més inri era pública i estàvem pagant, a través de subvencions d'entitats públiques, persones com jo.

En saber la resposta ( !)vaig comprendre què hi feien aquells escriptors de tan poca volada per allí al mig, i per què alguns de molt bons hi faltaven.

El compilador - a qui conec personalment-, carregat de fòbies i fílies, eliminava allò que no li queia bé i es guiava per les seves simpaties, premiant aquells escriptors que l'havien adulat, i deixant de banda aquells escriptors que no l'havien ensabonat o que fins i tot l'havien contrariat o criticat. Com si caure bé (!?!?!) fos la base de la qualitat literària.

El compilador era també escriptor (!), cosa que feia comprensible que tingués tantes antipaties i enveges manifestes. I que dugués a terme venjances tan primàries, i , per poc evidents al gran públic, tan sibil.lines.

Més enllà d'aquesta petita anècdota, algú havia pensat si una cultura com la nostra podria sobreviure a la constant i agressiva manipulació de personatges d'aquest nivell (?)?.

¿I havia pensat també algú, si la proliferació d'aquests petits nababs de barriada (!) no fóra la conseqüència directa del campi qui pugui que provoca l'estat de de decadència a què està sotmesa la nostra petita i poc coneguda cultura?