El teu cap és un niu de abelles
perxò duus el cor incessantment inflamat,
perxò la bondat amb la que et maquilles
s'agita inquieta rera la velada expressió dels ulls.
Com has enganyat a tots amb aquesta llengua dolça!,
talment un bombó farcit de verí
i aquelles frases falsament ingènues,
amb què pretens amagar el teu cor,
la negra víscera que duus mortalment
perforada i inflamada d'enveja.
Perxò escolta:
Si alguna vegada et vaig dir amiga
que els déus, si és que existeixen,
que molt em temo que sí,
no m'ho tinguin en compte,
però sobretot que no m'ho tinguis en compte tu,
ja que m'allunyo de la teua vida,
com s'allunyaria un cervatell
de les fauces d'una lleona.
M'ha agradat molt. M'ha recordat alguns dels primers poemes teus que vaig llegir, el mateix tipus de força i d'ironia.
ResponEliminaUna abraçada ben gran.
P.s. No sé què passa que encara que soc seguidora, blogger no actualitza les teves entrades.
I, on és miss Flippy?
ResponElimina