CLAU

"Avui, fins i tot et trobo sexi!"

   Un dia em va dir, després de molts i molts de veure'm. "Avui fins i tot et trobo sexi", paraules que em van molestar molt. Era quan ja no estava casada, i  corria pels llocs de l'ambient amb un home que estava com una xota, però que m'agradava molt.... "Avui fins i tot et trobo sexi", va dir, Quin idiota!

    Tanmateix, la major part d'homes del món literari eren així, tal i com els recordo. Arribaves als congressos, a les trobades, i et valoraven pel teu sexi, o sigui: pel calents que arribaves a posar-los. Això et feia sortir ràpidament a les crítiques, a les citacions, arreu... No els teus escrits, sinó això. Perquè si no t'hi trobaven, eres com un fantasma que passaves al seu costat. I paties amb uns escrits que , evidentment, no es llegiria mai ningú. I quan aquell escriptoret.critiquet o el que fos em va dir allò, era com si m'hagués dit que havia descobert la meva escriptura!!. I jo, enlloc d'obrir-me d'orelles i somriure-li,  devia de mirar-lo amb sorpresa i menyspreu contingut. I, evidentment, no li vaig fer cap cas. Fet puntual que he pagat al llarg dels anys, ( i continuo pagant) perquè per més que va escriure i escriu articles i apareix sense aturall arreu, mai dels mais m'ha ni mencionat. Que en el quilomètric desplegat de frases que ha anat generant.. mai dels mais ha sortit ni el meu nom, ni de trascantó. I això que em va trobar sexi, el gamarús!
Se li devia quedar clavat.
Que ja sabem que el clau que no es va fer, pica.
Doncs au, via fora!
.

 

.