dimarts, 14 de juny del 2011

Una repetició genial, necessitem.


Porto anys i anys llegint imatges simbolistes als poemes dels molts dels meus companys contemporanis: alguns amb la influència dels simbolisme i de tots els moviments successors del dadà, d'altres amb la influència d'un cert realisme quotidià, segurament amb l'intent d'apropar el discurs poètic a la quotidianitat de la vida. Els uns i els altres, em semblen tot sovint molt pesats, segurament perquè són camps tan tritllats que llaurar sobre tantes llaurades en una terra tan castigada per la producció, és un esforç titànic. Jo mateixa uso de vegades aquestes maneres de poetitzar, malgrat les grans reserves sobre elles de què em proveeix el pensament quan de lluny me les miro.
Sembla com si estigués tot dit,(-em dic-) però segurament l'únic que passa és que es necessita algú amb la genialitat de poder canviar un punt de vista que es manté petri des de fa uns 150 anys.
De fet els grans canvis literaris són canvis de punt de vista. Canvis gairebé d'ull!
El punt de vista fa que la mateixa metàfora, la mateixa imatge deixi de ser un tòpic i torni a dir.
Perquè és això: tots els poemes em semblen ecos de poemes que ja he sentit moltes vegades abans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada