De vegades la vergonya literària aliena m'omple fins que es vessa en escrits com aquest.
Això no només em passa llegint el suplement de cultura dels diaris i veient les aberracions i les normes de mal gust que certs nababs literaris hi posen en circul.lació i la gran mamada que es desprén de molts dels articles dels seus crítics.
En aquestos moments penso que la Literaruta importa poc, i que com algú diu la literatura no existeix sinó només els artistes que la fan.
Però jo sóc, senyors, senyores, senyorets, senyoretes i inclassificables, Idealista fins al moll.
Jo crec en el valor del poema,de l'escrit... d'una manera realista tan pràctica com crec fins al punt d'asseure-m'hi, en una cadira.
A això anomeno jo PUR IDEALISME.
Em fa tot l'efecte que aquesta batalla està perduda. Vaig passar-me als blogs perquè creia que seria més fàcil posar l'accent en el text, però crec que tampoc.
ResponElimina